mercem
Número monogràfic de la revista ‘Educació Química’
La revista Educació Química (EduQ) es vol unir a la celebració de l’Any Internacional de la Química
dedicant els tres numeros de l’any 2011 a tractar alguns dels desafiaments que presenta l’ensenyament de la química en el món d’avui, en tres monografies: 1) Ensenyar química avui (núm. 8);
2) El treball experimental (núm.9) i 3 ) Química en context (núm. 10)
Ens plau informar-vos que acaba de sortir publicat el volum 8.
Des del Portal de Publicacions de l’IEC podeu consultar tots els números publicats i
baixar-vos els arxius dels articles.
La revista s’edita també en paper. Per rebre-la, cal que prèviament empleneu
la butlleta de subscripció amb les vostres dades.
«Són vostès de síntesi: perdonin, però algú els ho havia de dir», per Josep Canicio
L’IQS descobreix, en clau d’humor, les aportacions de la química a la societat
Quart article
Barcelona, 31 d’agost de 2011
“L’escola dels meus néts va dedicar el carnaval 2011 a ‘la conscienciació sobre la necessitat de preservar la salut dels oceans’: calia disfressar els nens d’anxova, cloïssa o musclo.” Així comença el doctor Josep Canicio el seu quart relat. A través d’aquesta anècdota, l’autor explica com la química trenca amb la barrera natural de disponibilitat de nitrogen fixat i permet així el creixement exponencial de l’espècie humana gràcies a “un trist nitrat amònic“.
«L’home que va creure que havia destil·lat l’ànima», per Josep Canicio
L’IQS descobreix, en clau d’humor, les aportacions de la química a la societat
Tercer article
Barcelona, 29 de juliol de 2011
A propòsit d’aquest tercer article, el doctor Josep Canicio explica la història de Brand i el seu descobriment: el fòsfor. Com ja és habitual, Josep Canicio no perd el sentit de l’humor: «Des de la distància, encendre un llumí rascant-lo amb la cremallera de la bragueta, per encendre el celta curt —de 4,50 pessetes el paquet— es configura com una inexcusable horterada: em semblava llavors, però, un acte d’afirmació, encara que ja no recordi gaire bé de què».
Per mitjà d’un llenguatge col·loquial i proper, Canicio s’acosta de nou al lector d’una manera subtil i divertida: «Si li diuen que pot netejar la medalleta de plata de la Verge del Carme —que se li ha tornat negra d’òxid o sulfur de plata per efecte de la suor— fregant-la amb amoníac, potser hi presta més atenció. Potser no, perquè encara que en va tenir una, no sap ni on la té».